Si Volem, Podem!! – Butlletí Maig 2016

Butlletí Maig 2016

Maig 2016

Clica a l’imatge per veure el butlletí amb PDF

Manifestació en contra del decret «3+2»

001 002 003 004 005

EDITORIAL

Derogació del nou model universitari

El darrer ple d’abril VOLEMataro i PSC vam presentar una declaració institucional, demanant al govern de l’Estat, la derogació del nou model universitari que ha imposat mitjançant, el reial decret 43/2015 que pretén canviar l’estructura dels estudis universitaris per complet.

Aquest model universitari anomenat “el 3+2”, aprovat pel PP a les Corts, modifica el total de crèdits del Graus, que passen a tenir 180 crèdits, enlloc del 240 crèdits. I quines conseqüències té aquest fet?

Doncs que els nostres estudiants hauran d’afegir, als tres anys de formació (graus), dos en Màster, si volem tenir alguna sortida laboral.

Tot això, provoca un encariment entre el 30% i el 60%, segons el grau.

Una vegada més podem veure com el govern actua sense escoltar a ningú, i en aquest cas, no té present a la comunitat educativa, l’alumnat, sindicats o d’altres col.lectius afectats… .

Sense dubte, aquesta situació ens fa tornar enrere en el temps, ja que afavoreix l’accés universitari a aquelles famílies amb més poder adquisitiu. Amb aquest Decret, el que es fa és discriminar i obstaculitzar l’accés als estudis superiors de les famílies amb rendes baixes o en situació de vulnerabilitat.

Des de Volem ens manifestem en contra d’aquest Decret, i ens mantenim fidels a la nostra defensa de l’ensenyament públic de qualitat, per això hem demanat la seva derogació de manera immediata.

La declaració presentada, ha estat aprovada per gran part dels grups municipals, tret del vot en contra del PP i de l’abstenció del PXC. D’aquesta manera es demostra en aquest consistori, una gran preocupació per l’educació, així com també es demostra que som partidaris d’un ensenyament públic, participatiu i progressista.

VOLEMataro entén l’educació com una inversió per la societat. Una societat que per altra banda aspira a un estat del Benestar, que permeti que tots els joves tinguin les mateixes oportunitats, independentment de les seves rendes familiars. Entenem l’educació com un PILAR social.

Les universitats haurien de ser un espai d’oportunitats, on els estudiants puguin adquirir les eines necessàries per retornar desprès de manera professional aquesta inversió a la societat.

Declarem de manera ferma la nostra OPOSICIÓ davant el “desmantellament” emmascarat, que s’està produint a la educació Pública. Situació que per altra banda s’està repetint en els diferents serveis públics.

Aquestes últimes setmanes els estudiants han organitzat una marxa fins al parlament català i els nostres diputats de “Cat si que es pot” juntament amb d’altres, els han donat suport.

TENIM MOLT CLAR QUE és possible una altra manera de fer i de concebre l’educació, i per això apostem pels models que incloguin propostes per àmplies majories. És a dir models educatius

que permetin igualtat d’oportunitats i que estiguin treballats per tota la comunitat educativa i que aquesta, estigui representada en tots els àmbits educatius i sociopolítics.

L’educació s’ha convertit en un instrument que canvia cada mandat en funció del govern que hi hagi. Pensem que hauria de formar part d’un projecte participatiu de gran qualitat.

I ja per acabar, m’agradaria fer un homenatge a aquells mestres republicans que, en busca d’ una societat millor, van posar la llavor per canviar el paradigma social i cultural, considerant l’educació i la cultura com a eixos centrals de la societat.

Entre aquestes persones es troba el meu pare, que donava classes a camperols en zones molt deprimides d’Andalusia, i que sempre i sempre ens ha dit, com si d’un mantra es tractés:

Butlleti num 2 Maig“El saber nos hace libres, alejándonos de la sumisión que provoca la ignorancia”

Montse Morón.

Portaveu de VOLEMataró i
Secretaria General de PODEMataró.

Que ha passat a Mataró?

Comunicació

Dijous, 28 d’abril 2016

006Convocatòria de jornada de treball de “emergències socials de Mataró” a partir de la confluència de diferents partits i organitzacions, que estiguin en la direcció d’una proposta de canvi sociopolític en l’àmbit municipal.

Els ponents Isabel Belmonte Fernandez, Ricard Gomà Carmona i Ricard Vilaregut, a partir de la seva experiència municipal van exposar les dificultats en què es troben en la política local, per les noves problemàtiques a causa de l’aplicació de polítiques neoliberals, de retallades de drets socials, prestacions socials, de la precarietat laboral, atur juvenil, disparitat d’ingressos, augment de la pobresa etc.

Tot això incideix en l’aposta d’un model socioeconòmic alternatiu en què els diferents actors socials s’impliquin en la participació política, en un creixent empoderament de la població en la presa de decisions.

Es va manifestar la voluntat conjunta per treballar en el futur en aquesta direcció. En finalitzar les ponències, es va donar lloc al torn de preguntes i opinions dels les assistents/es.

Montse Morón, secretària general de Podem Mataró, en el seu torn, va exposar que “vivim en un moment històric i crucial en el nostre país, per a un canvi sociopolític, i hem d’unir esforços, i no caure en el desànim malgrat les dificultats que es presentin “.

Es va proposar més sessions de treball en el futur.

Divendres, 29 d’abril 2016

Els nostres congresistes: Xavier Domènech, Marta Sibina i Joan Mena. Van exposar les seves experiències en “El Congreso”.008 Rendint comptes als presents i explicant l’ambient hostil en què es van trobar. Al mateix temps ens van parlar de l’intent del PSOE i Ciutadans, d’arrossegar-los cap a la seva deriva… neoliberal. Rebutjant les mínimes propostes progressistes per formar un possible govern “a la valenciana” que sumava més diputats que el seu pacte. Per desbancar el PP del poder, i les seves polítiques regressives, i no només per un simple reemplaçament de personatges i retocs de maquillatge. A més de tancar-se en banda respecte a la problemàtica catalana, en no reconèixer la plurinacionalitat de l’estat espanyol, i els drets del pobles a decidir el seu futur.

Dissabte, 30 d’abril 2016

009El “Ball de Maig” és la forma moderna de velles tradicions del centre i nord d’Europa, de saludar el mes de Maig a través de la “la nit de les bruixes” (la que es llisca del 30 d’Abril a l’1 de Maig), ballant i cantant i, com no! brindant amb un “cremat” o una “queimada” segons es tracti d’una bruixa o una simpàtica meiga el que se’ns aparegui…

Al llarg del s.xx, el moviment obrer, sobretot a través dels sindicats de classe, ha anat adaptant aquesta vella tradició fins a convertir-la en alguna cosa propi, fent el “Ball de Maig” la festa que precedeix i anuncia el 1º De Maig reivindicatiu, com si ens digués que “després de divertir-nos al costat dels nostres companys i amics hem de fer apilament de forces per tornar a lluitar a l’alba de l’1 de Maig participant en les manifestacions programades”.

Diumenge, 1 de maig 2016

Per què se celebra l’1 de maig el Dia del Treball?

010La majoria de treballadors saben que l’1 de maig és festiu i se celebra el Dia del Treball, la qual cosa potser no és tan conegut és la sagnant història que s’amaga darrere d’aquesta data. Per saber els orígens del Dia del Treballador cal remuntar-se a l’any 1886, a Estats Units. Aleshores, els treballadors havien iniciat una lluita per aconseguir una jornada laboral de 8 hores. En aquest context, el sindicat amb més força al moment va decidir que a partir de l’1 de maig de 1886 la jornada laboral màxima seria de 8 hores i va amenaçar a la patronal amb una gran vaga si no accedien a la seva petició.

Molts treballadors van aconseguir el seu objectiu amb l’amenaça de la vaga. Els que no ho van aconseguir van iniciar la vaga l’1 de maig. A Chicago, els enfrontaments entre els treballadors i la policia van ser particularment sagnants i van durar quatre dies.

El 4 de maig es va convocar una concentració a la plaça de Haymarket. Per a aquest moment, la tensió entre la policia i els treballadors havia aconseguit un punt àlgid, després dels violents xocs dels dies anteriors. Aquest dia, un artefacte explosiu va esclatar a la plaça de Haymarket, matant a un policia. Les autoritats van responsabilitzar del crim als treballadors i més de 30 persones van ser detingudes per les seves idees radicals. Inicialment set van ser condemnats a mort, encara que finalment tres d’ells van ser condemnats a presó i cinc a la forca. En honor a la lluita per la jornada de 8 hores i en record d’aquestes cinc persones, coneguts com ‘els màrtirs de Chicago’, en 1889 es va declarar l’1 de maig el Dia del Treballador per acord del Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional.

Dijous, 5 de maig 2016

011En aquest dia es va celebrar a l’Ajuntament de Mataró, un Ple Municipal Ordinari, en el qual el nostre grup (VOLEMataró), juntament amb ICV-EUiA i ERC-MES, vam presentar un prec per recuperar la gestió dels treballadors de la Zona Blava.
Els punts que inclouen són els següents:

  1. Preguem al Govern que efectuï l’estudi de municipalització d’aquest servei i traslladi el seu resultat a la Taula de Mobilitat, per tal de prendre una decisió al respecte, que tingui en compte, no només el resultat econòmic, sinó també la conveniència per la ciutat de disposar lliurement d’una eina clau per la mobilitat urbana.
  2. Naturalment, sigui quina sigui l’opció final escollida, garantir els drets i convenis dels treballadors.

A part el nostre Grup Municipal (VOLEMataro), presenta un altre prec, relacionat amb incidències de la parada de la línia 1 de Mataró Bus. El contingut del prec és el següent:

Fa uns mesos, es va decidir treure la parada d’autobús ubicada a l’Hospital de Mataró i traslladar-la davant del mateix, al carrer Carretera de Cirera. Tot això seguint els criteris tècnics de mobilitat, com a conseqüència de les diferents queixes, per part dels treballadors de “ Mataró Bus”.

Els motius principals d’aquestes queixes, eren les dificultoses maniobres que ens veiem obligats a fer.

Fins aquí tot correcte i donem suport a les decisions preses pel govern.

La nostra sorpresa surt, quan observem que una de les parades manca de marquesina de seients, així com, tampoc hi ha panel informatiu que doni informació de les freqüències de pas, dels cotxes de Mataró Bus.

Per si no fos prou, al vespre aquesta zona no està prou il.luminada i dona sensació de desprotecció inseguretat als usuaris. Per tot això, preguem al govern el següent, així con una resposta als dubtes plantejades

  1. El govern reclamarà a Mataró Bus que s’instal.lin la Marquesina « » i els seients, perquè els usuaris més vulnerables puguin seure mentre arriba el Bus i panels informatius?
  2. En quins terminis de temps l’ajuntament solucionaria aquest inconvenient?
  3. El govern te plantejat fer un estudi, de les situacions actuals de les parades?

Restem a l’espera de les seves respostes:

Montse Morón
Portaveu del Grup Municipal de VOLEMataro.

Dilluns, 9 de maig 2016

PODEMataro s’uneix a la petició de ICV-EUiA de Mataró, a que l’Ajuntament de Mataró congeli el pagament de les quotes a l’ACM (Associació Catalana de Municipis), davant les possibles irregularitats en la concessió d’un contracte de 749.000 euros a dos càrrecs de CDC.

Per a més informació consultar:
http://cat.elpais.com/cat/2016/05/06/catalunya/1462553020_184555.html

Dimarts, 10 de maig 2016

A Mataró no ens cal la Festa al Cel.

013VOLEMataró s’ha adherit al Manifest “Festa al Cel? No, gràcies”.

Els mataronins hem vist que els darrers dos anys el cel de la nostra ciutat s’omplia d’avions que feien acrobàcies i omplien de remor i fum el nostre litoral. Els signants d’aquest manifest volem expressar que cal repensar-ho, perquè hi ha molts motius per dir NO a aquesta festa i dir SÍ a una altra forma de fer festa. Ja ho hem vist, ja hem comprovat què és la Festa al Cel, i volem dir al nostre govern municipal que ja n’hi ha prou. Per això manifestem que:

  1. L’Ajuntament gastarà més de mig milió d’euros en la nova edició de la festa i com cada any s’anuncien diners de patrocinadors que mai no arriben. A més, les despeses no quantifiquen el cost de molts dels serveis extraordinaris que es fan durant la Festa al Cel (policia, neteja, expedicions gratuïtes de Mataró Bus, etc). El balanç econòmic que fan bona part dels comerços i restauradors, que participen directa o indirectament a la Festa del Cel, no es correspon amb l’eufòria econòmica amb què el govern municipal presenta aquest festival.
  2. Us imagineu tot el que es podria fer amb els diners gastats en aquesta festa? La despesa que suposa la Festa al Cel no té ni punt de comparació amb les minses o fins i tot nul·les aportacions econòmiques que l’Ajuntament fa a les entitats veïnals, cíviques i culturals de la ciutat, per no parlar d’altres partides molt més urgents i necessàries, per a garantir la cohesió social.
  3. Prou fums, prou sorolls. Trobem contradictori que per una banda es promoguin polítiques a favor del medi ambient i de lluita contra el canvi climàtic mentre gastem diners per portar la contaminació al nostre litoral.
  4. Volem que a Mataró hi passin coses atractives. El món dels avions i l’aeronàutica mai ha estat arrelat a la nostra ciutat. Volem que les nostres festes siguin nostres, tinguin relació amb la nostra gent, la nostra tradició i la nostra creativitat.
  5. Amb aquesta festa no se solucionaran els problemes econòmics de la ciutat. Tot el contrari, els pocs llocs de feina que poden generar esdeveniments com aquest, només fan que agreujar encara més les condicions de treball convertint la precarietat i els sous de misèria en la norma, en la ciutat catalana de més de 50.000 habitants que pateix l’index d’atur més elevat.
  6. La presència de militars i d’avions de guerra a Mataró és àmpliament rebutjada per bona part de la ciutadania i es contradiu amb els valors de la cultura de la pau i d’una ciutat pretesament educadora. Davant la vergonya de la qüestió dels refugiats a Europa i quan aquestes persones fugen de la guerra, no estem d’acord que les nostres platges serveixin d’exhibició per a avions militars.

012Sabem que hi ha molta gent que opina que la Festa al Cel no és una bona opció per a Mataró i la convidem a manifestar-ho.

Per tot plegat, som moltes les persones, col.lectius, entitats i moviments de la ciutat que reclamem a l’Ajuntament de Mataró que deixi de promoure i organitzar la Festa al Cel. Alhora, emplacem a encetar un debat ciutadà per repensar els espais i els esdeveniments que han de servir per projectar la ciutat de Mataró.

Si us voleu afegir al Manifest “Festa al Cel? No, gràcies”, aquest és l’enllaç per l’adhesió personal:

https://nofestacel.wordpress.com/adhesio-persona-individual/

I aquest per l’adhesió com entitat:

https://nofestacel.wordpress.com/adhesio-entitat/

Dimecres, 11 maig 2016

Presentació i Debat “La cara oculta de l’Exèrcit”

014Aquest dimecres 11 de maig a tingut lloc a les 19:00 a la Sala d’Actes de la Biblioteca Antoni Comas, al carrer Enric Prat de la Riba, 110 de Mataró una presentació de l’ex-Tinent Luis Gonzalo Segura, i la seva novel.la “Codigo Rojo” dins d’un debat sobre La « cara oculta de l’Exèrcit», a Mataró. L’esdeveniment ha estat presentat per Montse Morón Gámiz (Secretària General PODEMataró i Portaveu de VOLEMataró).

Luis Gonzalo Segura, ex-Tinent amb 13 anys de servei en les Forces Armades, va ser expulsat per denunciar corrupció en la cúpula de l’exèrcit.

Va ser després d’observar múltiples irregularitats, quan denuncia aquests fets al seu superior, i aconsellant-li aquest mirar cap a un altre costat a canvi d’un ascens, medalla o algun altre benefici, i al seu torn avisant-li del perill que corria si seguia per aquest camí.

El Tinent Segura es va negar a ser còmplice d’aquest tipus de corrupteles, i lluny d’acoquinar-se va insistir a donar veu a tot el que estava ocorrent després dels murs de les casernes.

Les seves múltiples denúncies mai van ser ateses. Els tribunals militars van desestimar les seves denúncies sense realitzar cap recerca o auditoria. El fiscal i el jutge van tancar el cas sense ni tan sols demanar-li proves.

Finalment, com a producte de la seva frustració va escriure “Un paso al frente”, una recopilació a manera d’anotacions de les seves vivències com a militar en el qual descriu un món ombrívol, on la impunitat, la corrupció, els abusos, la malversació, els privilegis, l’assetjament laboral i sexual campar al seu aire, sumat a la completa indefensió que sofreix la tropa.

015Després de la publicació d’aquest primer llibre “Un paso al frente” és arrestat gairebé 5 mesos (139 dies) sense un judici previ. I es declara en vaga de gana 22 dies fins que els metges avisen del perill imminent i irreversible que corre la seva salut per la síndrome de re-alimentació.

Després d’aquesta duríssima estada a la presó comença a prendre anotacions d’històries i vivències que passen pel seu cap i que anirà ordenant ja fos del disciplinari militar. Fruit d’aquesta lluita interna i amb l’exterior sorgirà “Codi Rojo”, la seva segona novel·la, i que suposarà l’expulsió definitiva del Tinent l’endemà de la seva publicació, i novel·la que presentarà en la seva visita a Mataró.

Totes aquestes qüestions estan estretament lligades amb la xerrada sobre la democràcia en l’Exèrcit, i la cara oculta que no coneixem, en la qual l’ex-Tinent Segura compartirà les seves experiències i els casos que ve denunciant en els últims anys amb tots els assistents.

016PODEMataró ha recomanat la participació en aquest acte i reafirma la voluntat expressada al programa electoral per a les eleccions generals del 26J de propiciar una nova regulació dels drets fonamentals dels membres de les Forces Armades.

Web: www.luisgonzalosegura.com
Facebook: https://www.facebook.com/unpasoalfrente/
Twittter: @luisgonzaloseg

ACTUALITAT

Contestació al PP en el Parlament, sobre el seu soposat recolçament a la sanitat pública.
21 abr. 2016

018Gràcies, vicepresident, bon dia a tots. Avui el Partit Popular ens porta una moció que porta un títol que ens agrada: “Per la millora de l’assistència sanitària”. De fet quan va arribar aquesta moció al nostre grup parlamentari la vam haver de llegir dues vegades. Perquè la primera vegada que la vam llegir vam dir-nos -ostres-, el Partit Popular s’ha passat a la lluita per la
sanitat pública. Ho dic perquè llegíem la moció, excepte per el punt 3C, que no és més que un intent de defensar els interessos de la sanitat privada.

Nosaltres estem d’acord en tot i votarem a favor … ara … jo us he de preguntar senyors diputats el Partit Popular: Com us atreviu a presentar aquesta moció. Com us atreviu a presentar aquesta moció aquesta setmana justament quan es compleixen quatre anys des que vau aprovar el Reial Decret 16/2012, que ha deixat sense targeta sanitària a desenes de milers de persones. Com us atreviu a venir aquí a fer veure que defenseu la sanitat pública, quan aquest decret ha significat un cop d’estat al dret a l’atenció sanitària. Un cop d’estat amb morts, amb noms i cognoms, I com us atreviu a fer-vos passar per defensors de la sanitat pública, quan aquest decret trenca 30 anys de consens, i converteix un sistema sanitari universal, de qualitat i eficient com el que teníem, en un sistema sanitari propi del franquisme. Jo sé com us atreviu… us hem fet només una esmena, per instar a la derogació del decret 16/2012 i ens heu dit que NO.

I heu deixat clar com és la vostra visió del sistema sanitari públic; fer negoci amb la salut dels ciutadans i les persones.

I està demostrat, no m’ho invento. Està demostrat només s’ha de mirar que ha passat amb la sanitat pública, allà on la sanitat pública ha tingut la mala sort d’haver caigut a les seves mans.

019Ho hem vist tots … el hem vist tots a Madrid, a Galícia, a Castella-la Manxa, a València. Hem vist com heu fet servir la sanitat pública per enriquir-vos, i per enriquir a les empreses dels vostres amics. No diguin que no, perquè tot això està perfectament documentat. Està documentat com en diverses comunitats autònomes. Heu usat la sanitat per enriquir empreses com CAPIO, Adeslas, DKV PWC, la constructora ACS … també està perfectament documentat com Güemes i Lasquetty que són del seu partit, que eren consellers de salut a Madrid. Es van fer rics gràcies a la sanitat pública i a les portes giratòries, i també està documentat com la Trama Güertel li feia regals a Ana Mato, que us recordo que era ministra de sanitat i era membre del seu partit. I ja que parlem d’Ana Mato… això s’ha publicat avui “Aguirre i Mato van donar a Ausbanc 640.000 euros en esclatar la Gürtel “. Diners de la sanitat per la màfia està publicat avui. Però bé, veniu a parlar de la millora de l’assistència sanitària, sembla que ara us preocupa la salut de les persones quan les vostres polítiques, durant aquests anys, han emmalaltit a aquesta societat, l’han emmalaltit de corrupció, l’han emmalaltit de desigualtat, l’han fet emmalaltir de pobresa.

020Sembla que vosaltres no heu sentit a parlar dels determinants de la salut, si no heu sentit a parlar us explico que els determinants de la salut, ens diuen que la salut de les persones, aquesta salut que ara tant us preocupa, ve determinada per diversos factors. No és bo per la salut que et facin fora de casa els bancs rescatats amb diners públics, no és bo per a la salut que et facin treballar per un salari de misèria tot el dia, no és bo per a la salut que el banc et robi els estalvis amb la connivència del govern. No és bo per a la salut anar a Europa de la mà de Convergència a donar suport al TTIP, que és un atac al sistema sanitari públic. I us atreviu a venir avui aquí a dir que us preocupa la atenció sanitària, i us veniu a queixar, a més, del sistema sanitari que ens ha deixat Boi Ruiz. A final tot això que vostè deia, l’ha fet algú i ho ha fet Convergència. I nosaltres en això estem d’acord nosaltres també estem en contra del que ha fet Convergència amb la salud d’aquest país però hi ha una diferència, nosaltres estem en desacord i ho critiquem i ho denunciem perquè creiem en un sistema sanitari públic.

En el vostre cas, a mi em sembla que ho critiqueu perquè a diferència d’altres comunicades autònomes, vosaltres a Catalunya no heu pogut participar del saqueig de la sanitat pública.

Mirin … vosaltres teniu tot el dret a presentar el que considereu oportú, teniu tot el dret a disfressar-vos de defensors de la sanitat pública.

Però nosaltres tenim l’obligació de treure la careta. Gràcies.

017Albano Dante-Fachin

Diputat de Catalunya Si QUe Es Pot

Declaración a los medios con motivo de la manifestación del primero de mayo del colectivo de trabajadores/as de Elcogas en
Puertollano

022Decía Marcelino Camacho que todo lo bello todo lo útil y todo lo necesario sale de la mano de los trabajadores por eso es un honor y un orgullo estar en el primero de mayo con los trabajadores de Puertollano que son un ejemplo de lo que significa construir país, un ejemplo de lo que significa construir patria.

Los trabajadores y los trabajadoras son los que pagan impuestos, los que no tienen empresas en Panamá. Los trabajadores y las trabajadoras son aquellos a los que echan de su trabajo si no asisten con regularidad, a diferencia del gobierno en funciones que no ha querido asistir al parlamento, a que el parlamento controle su función.

Hablar de Elcogas es hablar de soberanía, es hablar de un modelo de relaciones laborales que apueste por la investigación y el desarrollo, que apueste por empleos estables y que apueste por un modelo de transición energética de alto valor añadido.

023Lo digo muy claramente, defender la patria es defender a la clase obrera. Defender a nuestro país es defender a los trabajadores, y hoy para nosotros es un honor poder acompañar a los trabajadores y trabajadoras de Elcogas.

Industrias como estas revelan lo que tiene que ser un modelo de país. Hace falta un gobierno en España que derogue las dos últimas reformas laborales del PSOE y del PP, no solo porque sean injustas, sino porque son enormemente ineficaces. Un día como hoy, es fundamental recordar la memoria democrática. Los avances democráticos en nuestro país, son el resultado de las luchas de los trabajadores y las trabajadoras. Hoy es un día para sentirse orgulloso de nuestra patria, porque defender a la patria es defender a los trabajadores.

021Pablo Iglesias

Secretario General de PODEMOS

Acuerdo Podemos-IU

Comunicación

Esta tarde (9 de mayo 2016), tras intensas reuniones, se ha alcanzado un preacuerdo entre Podemos e IU-UP para concurrir a las elecciones del 26 J en coalición electoral.

Es una coalición electoral en la que los partidos participan con sus correspondientes siglas, que quedará registrada con la fórmula general, con una relación de todos los partidos que la integran y que tendrá un nombre común aún por decidir.

Las organizaciones firmantes de la coalición reconocen las identidades de cada una y su programa así como los diferentes liderazgos.

El acuerdo garantiza la visualización de las imágenes y logos de cada organización en los materiales de comunicación que cada fuerza quiera utilizar en su campaña, así como en las papeletas de votación.

Dado que pueden sumarse a la coalición fuerzas políticas de ámbito estatal, autonómico, o local, se arbitrará, de común acuerdo, el procedimiento a seguir para que, en el marco general de la coalición, se adapten al territorio las especificidades que pudiera requerir la incorporación de otra fuerza política a la coalición.

La coalición tiene un programa marco de fuerte contenido social, de recuperación de derechos, de derogación de leyes injustas, de lucha contra la corrupción, de defensa de los servicios públicos y de dignificación de las condiciones de vida de la ciudadanía. Aspira a un nuevo marco constitucional que ponga al ciudadano o ciudadana en el centro de la política.

Podemos e Izquierda Unida han establecido en este preacuerdo el régimen económico de la coalición que se regirá por los principios de austeridad, transparencia y acorde con el código ético que tiene cada una de las organizaciones.

En lo referente a las candidaturas el acuerdo toma como referencia los resultados del 20D y estima el posible resultado de la coalición aplicando la suma de los votos obtenidos por cada una de las organizaciones en el pasado proceso.

Sobre esa posibilidad (58 escaños para el Congreso) se confeccionarán las listas de cada circunscripción de tal manera que unos resultados electorales similares a los del 20D arrojen una proporción de 1 a 6 en el previsible resultado final de escaños.

En lo referente al Senado se acuerda que IU-UP contarán con, al menos 4 Senadores/as.

Una vez ratificado este acuerdo se abordará la confección de listas por cada una de las circunscripciones.

Finalmente señalamos que este preacuerdo se somete a consulta de las bases de ambas organizaciones durante martes y miércoles y será elevado a definitivo, si así lo acuerdan las bases de ambas organizaciones, el próximo jueves.

024

ESPAI DONA

El violeta, no es sólo un color.

Por nacer en algún sitio, nací en un lugar donde el violeta sólo era un color. Mi infancia transcurrió tranquila, creciendo con mis hermanos, jugando esas largas tardes de invierno, ellos con sus cochecitos y yo con mis muñecas. Ellos sintiéndose héroes y yo… princesa.

No tardé en llegar a la pubertad y ver como mi cuerpo cobraba formas y se desarrollaba. Entonces empezó mi camino, tan natural como tortuoso. Pronto me di cuenta de que mis hermanos y yo no éramos tan diferentes, al fin y al cabo, eran seres humanos como yo, pero mis padres se empeñaban en hacernos y educarnos distintos: para mí, la hora de llegada a casa era
más temprana y las tareas del hogar nos las repartíamos entre mi madre y yo. ¡Yo no entendía nada! Si mis hermanos comían, ensuciaban platos y vasos, ¿por qué ellos no estaban obligados a fregar, si ellos usaban el baño como yo, entre otras cosas?

Y así cada vez nos hicimos mayores, entrando en la juventud y seguía viviendo en el mismo lugar donde el violeta sólo era un color. Pronto tomé conciencia de que cada vez que me revelaba en mi casa, era como entrar en una guerra. Por un lado, mis padres, que esperaban de mí una sumisión que, a mi entender, no era justa, aunque todas mis amigas con hermanos varones vivían lo mismo que yo. Para lograr salir los domingos, hacían cuanto les pedían en sus hogares. No es que yo no quisiera ayudar en casa, es que me parecía injusto esa falta de igualdad. ¡Oh! Que gran palabra, igualdad… ¿Por qué? Me preguntaba una y otra vez, mientras leía libros escritos por mujeres, admiraba pinturas creadas por mujeres, estudiaba historia en la que
las mujeres tenían su espacio… ¿Por qué En mi casa, en mi entorno, tenía que ser esclava por ser mujer?

Seguía viviendo en un lugar donde el violeta sólo era un color. Llegó la hora de ser independiente y decidir sobre mi futuro. Otra vez tropecé con esa barrera enorme y pesada del machismo. ¡Oh, machismo! que palabra más contundente…

Yo soñaba con tener un buen trabajo, crear mi propio hogar al margen de tener o no pareja. Este último hecho, francamente, no entraba en mis planes. Deseaba vivir sola, ser dueña de mi vida, no fregar para nadie, no cocinar para nadie, no dar explicaciones a nadie. Pero cuando les expliqué a mis padres mis planes, como contestación recibí: “tú no estás bien de la cabeza. Tienes que casarte, tener hijos y dedicarte a tu familia, ser una buena mujer…” ¡Bah! Yo ya era una buena mujer. Yo ya tenía mi orden establecido, ser libre. ¿Qué significaba ser una buena mujer? Para la sociedad y para mis padres, resumiendo, era ser sumisa, acatar normas y no salirme del camino.

Y decidí salirme del camino, crear el mío propio, decidir en cada momento qué hacer y cómo hacerlo. Fui descubriendo poco a poco que éramos pocas las que nos salíamos del camino, pues era muy difícil por la sociedad patriarcal en la que vivíamos. Patriarcal… que mal suena esa palabra cuando nos oprime y nos corta libertades.

Entonces fue cuando más aprendí, cuando más crecí. Cada vez que algo me resultaba injusto, me revelaba y buscaba mujeres que se unieran a mí para hacernos visibles, para que nuestra voz se escuchara. Por cierto, seguía viviendo en un lugar donde el violeta sólo era un color.

Y en mi lucha, en mi camino, en mi orden y con mis compañeras, hicimos día a día con mucho esfuerzo, con muchas trabas, con gran parte de la sociedad en contra, conseguimos que ese lugar donde el violeta era sólo un color, que fuera nuestro color, el color de lo femenino, el color de nuestra identidad. El violeta, un gran color para cubrir nuestra lucha, para unirnos para que las futuras niñas no sean sólo princesas, para que sean guerreras, pintoras, escritoras, políticas o lo que deseen ser, sin que nadie les imponga su voluntad. Y de repente, ese lugar donde el violeta era sólo un color, se convirtió en el lugar donde todas teníamos el mismo camino y la misma lucha: ser libres y elegir.

Luisa Méndez

mayo 2016

Espai la veu del cercle.

La Diada Sant Jordi.

El 23 de abril se celebra en Cataluña el día de la rosa y el libro, fiesta reivindicativa de la cultura y el amor, esta costumbre viene del siglo XV, aunque la leyenda dice que el reconocimiento de la muerte de Sant Jordi es el 23 de abril del año 303.

Cataluña es un Pueblo que aprovecha esta fiesta para reivindicar su identidad. Pueblo orgulloso y defensor de su tierra, sus costumbres, su cultura, su lengua y solidaridad, lo demuestra en todos sus actos, en el baile tradicional la sardana, pues se necesita un grupo de gente formados en círculo cogidos de las manos y bailando todos al mismo compás al que se incorporan personas aunque el baile haya comenzado, es un baile colectivo. Lo mismo que “els castellers”.

La unión de las personas de una forma colectiva lo que hace que este castillo sea mas fuerte, alto y más solidario. Pueblo que da acogida a todo el que llega a esta tierra.

Para mi Sant Jordi es el defensor de estas costumbres y de esta tierra, que lucha contra esa terrible fiera invasora de uñas afiladas que escupe fuego por la boca, que intenta amedrentar a este noble Pueblo.

Mariano López

abril 2016

Coyuntura política después del 20 D.

Estamos asistiendo a la confusión política que protagonizan los partidos del inmovilismo. Si analizamos el resultado de las últimas elecciones del 20 D, comprobamos que el PP a pesar de haber ganado las elecciones, se niega ni tan siquiera a intentar formar gobierno (no tiene prisa). Los presupuestos están aprobados, su gobierno en funciones sigue decretando y según él, no tiene que rendir cuentas a nadie. (Se puede ser más antipatriota y demostrar más desprecio al pueblo, cuando un gobierno en funciones se niega a dar explicaciones en el congreso. Máximo órgano representativo de la voluntad del PUEBLO). Con los cursos acelerados para los miembros de su partido, de como se puede defraudar más en menos tiempo, ahí si que han triunfado pues tienen expertos de alto nivel, tanto en el arte de la mentira de tergiversar las palabras y sobre
todo en el arte de la corrupción. Intentan salpicar a otros partidos para así amortiguar su desprestigio y intentar que parezca qué todos son iguales, sigue agazapado como cazador al acecho esperando la ocasión. Cuenta con una jauría fiel servidor de los intereses oligárquicos intentando acorralar la presa para que la cacería sea más fácil. Por otro lado tenemos al PSOE, que con sus luchas internas de quien tiene que liderar el partido, va cambiando continuamente de discurso, tiene mala Memoria ya no recuerda la tan cacareada tercera vía ó, el federalismo que pregonaba en los mítines de la campaña electoral al parlament de Catalunya, ni tan siquiera recuerda el programa con el que se presentó a las últimas elecciones pues para intentar gobernar se encadena al programa de los acólitos de la derecha más rancia de este país disfrazados de progreso, con Pedro Sánchez encabezando el grupo de negociación, de no se sabe que con C’S pues sabe que con este pacto no puede formar gobierno, está concediendo el tiempo que los populares necesitan para encarar nuevas elecciones y al mismo tiempo meter presión a PODEMOS con la intención de desgastarlo. El partido naranja de Albert Rivera, haciendo el papel de niño bueno camuflado en esa inocencia, le permite defender los intereses de banqueros y grandes compañías pasando desapercibido.

Estos tres partidos fieles servidores a la oligarquía de este país tienen una misión, acabar con el movimiento disconforme de las masas que reivindica que la sociedad sea más justa y el reparto de la riqueza más equitativo. Y al mismo tiempo desprestigiar e intentar eliminar a PODEMOS como partido que lidera este movimiento.

Mariano López

abril 2016

La fiesta del Primero de Mayo.

Primero de Mayo día internacional de los trabajadores. Esta es la fiesta por antonomasia del movimiento obrero mundial.

Es una jornada que se ha utilizado habitualmente para realizar diferentes reivindicaciones sociales laborales a favor de las clases trabajadoras.

Desde su establecimiento por acuerdo del Congreso Obrero Socialista de la segunda internacional, celebrada en París en 1889 es una lucha reivindicativa y homenaje a los Mártires de Chicago, estos sindicalistas anarquistas fueron ejecutados en Estados Unidos por la participación en las jornadas de lucha por la consecución de la jornada laboral de ocho horas.

Que tuvieron su origen en la huelga inicial el uno de Mayo de 1886 y en su punto álgido, tres días más tarde, el cuatro de Mayo en la revuelta de Haymarket. A partir de entonces se convirtió en una jornada reivindicativa de los derechos de los trabajadores.

En nuestra ciudad Mataró por su carácter industrial tanto en el sector metalúrgico como en el textil, ha sido una de las ciudades punteras en la lucha por las reivindicaciones sociales. A mitad del siglo XIX en Mataró, los obreros van tomando conciencia de su situación; en el año 1054 estalla el conflicto de la (SEIFATINAS). En el 1855 hay la primera huelga general; en 1864 a consecuencia de una grave crisis económica surge la primera cooperativa de producción del país (LA OBRERA MATARONENSE). En el año 1886 se crea la UGT Unión General de Trabajadores y en 1911 la CNT Confederación Nacional de Trabajadores, sindicato con ideología anarquista.

Con la dictadura de Franco se ilegalizan los sindicatos y la UGT queda adormecida en el anonimato. No así la CNT que en la clandestinidad sigue luchando en lo que puede. En los años 1945 y 1946 se lleva a acabo la huelga de brazos caídos conocida como la huelga de los quince duros, siendo una de sus líderes LA PEPA MACA.

El partido comunista de Carrillo en 1960 fundó el sindicato comisiones obreras “CCOO”, teniendo influencia en el ramo de la construcción y en el metal; así como la CNT lo tenía en el ramo del agua y gasolineras.en el año 1971. El PCE-ML fundó el sindicato OSO oposición sindical obrera.

Sindicatos que lucharon en la clandestinidad hasta la muerte de Franco el 20 de noviembre de 1975.

Mariano López

abril 2016

Escenario político para unas nuevas elecciones.

Con la prepotencia del PP, el señoritingo de C’S, y el deambular del PSOE. Todo ello nos conduce a repetir las elecciones del 20 N.

Los populares enarbolando la bandera de los salvadores de la Patria, tergiversando los hechos con la propaganda del miedo y el revanchismo, acusando a los demás partidos, tienen fabricada la campaña. Pues cuentan con una cantidad de votos fieles; que, unos por miedo, otros por ignorancia y otros por convencimiento le seguirán votando. “Pues bien se encargan de que la propaganda en los medios les sea favorable” sobre todo la TV. Pública.”

Después de haber gobernado durante cuatro años con mayoría absoluta decretando he imponiendo leyes. Leyes que para lo único que han servido a sido para perjudicar a la mayoría de ciudadanos, con la pérdida del poder adquisitivo de los salarios, la precariedad de los nuevos puestos de trabajo, la incertidumbre de los que no encuentran trabajo y de los trabajadores autónomos la forzada emigración de estudiantes, el desmantelamiento del estado de bienestar y endeudamiento progresivo de este país, para favorecer a las clases dominantes. Las mismas que EVADEN los beneficios del trabajo de todos los españoles a paraísos fiscales. Estos son los que se hacen llamar patriotas y quieren seguir gobernando, por supuesto para seguir manteniendo los privilegios de una minoría; minoría a la que la mayoría de los miembros del PP pertenece.

El partido de Albert Rivera colocado en una posición en la que quiere que todo gire a su alrededor, apoderándose de lo que no es de ellos como por ejemplo la palabra ciudadanos, intentando envolver en la confusión a la ciudadanía haciéndose pasar por niño bueno intentará arrancar unos cuantos diputados. Diputados que sin dudarlo los pondrá al servicio de la oligarquía y como no, harían piña con el PP, ya que los dos defienden los mismos intereses.

El partido ¡SOCIALISTA! con su lucha interna por el liderazgo del partido, al perder la ideología política en la que se fundó, va cambiando continuamente de discurso sin encontrar donde situarse. Pues es cosa difícil contentar al mismo tiempo a los oportunistas que dirigen el partido y a sus bases. Esos oportunistas camuflados en la dirección del partido haciéndose pasar por socialistas lo que de verdad hacen es defender los intereses de esas clases dominantes olvidándose del sufrimiento de la mayoría de ciudadanos.

Lo que sí tienen en común los dirigentes del PSOE, el PP y C’s, es acabar con el resurgimiento de ese pueblo disconforme con el sistema político. Para ello utilizarán todos los argumentos, calumnias y falsedades con la intención de descabezar a los partidos que lo lideran; PODEMOS e IU.

Los ciudadanos disconformes, tenemos la obligación de hacer un frente común para defender a nuestros líderes, así nos defenderemos a nosotros mismos.

Mariano López

abril 2016